Bé s´ha de dir en defensa seva , que com aquest cas no s´ha donat mai , no hi ha cap precedent. Per tant hi podrien haver diverses interpretacions de les possibles solucions a aplicar.
També hem de saber que la confusió beneficia als partits governants a l´hora de radicalitzar posicions i guanyar vots.
Però tots saben la resposta.
Malgrat els esforços del president Mas en dir que uns ciutadans de la Unió Europea ( en aquest cas els catalans) seguirien siguent membres de la Unió Europea ( un cop independents de l´estat espanyol), el que "ignora" el president Mas ( a proposit penso jo ) es que les adhesions dels estats a la Unió Europea , la negocien els estats, com en el seu dia va negociar l´estat espanyol. Per tant una Catalunya independent , hauria de negociar en base al seu nou status i en base a les seves estructures económiques , socials ,PIB , agricultura , etc... un tractat d´adhesió , que després haurien de ratificar tots els estats membres. És per això que els nostres estimats polítics de Madrid , malgrat les seves sortides habituals de mare , estan tan tranquils.
En aquest link la propia UE explica el procés d´adhesió.
tractat d´adhesió d´Espanya ( vegeu la firma de Fernando Morán)
Una altra cosa seria que s´adquirís la forma d´un estat federal , el consegüent estat federat , com que seria dintre d´una estructura dintre de l´estat espanyol , evidentment seguiria a la UE.
Per tant , es juga a la desinformació , els politics ja ho prefereixen això.
D´altrabanda , per descomptat que es podrien trobar formules si tots els estats volessin per afavorir l´integració directe, però.........ho voldria Espanya?? ho voldria França??? ho voldria Italia?? crec que no val la pena seguir.
Tots els responsables polítics ho saben.....i ho callen..... a proposit ??? que malpensats que som.
Mentres potser que es preocupin per d´ altres problemes . Serà millor per tots.
Em sembla que vas molt mal encaminat:
ResponEliminahttp://albertpont.blogspot.com.es/
He llegit atentament al blog que em comenta , l´article corresponent. Realment és molt interessant el que diu , però els exemples que proposa disten molt de ser comparables als de Catalunya.
ResponEliminaL´antiga RDA s´afegia a un estat , compartint per tant les obligacions adquirides en el seu dia per la RFA. El cas de Greenlandia , tampoc té res a veure , és el cas d´una part del territori danés que voluntariament abandona la UE. Respecte a l´exemple belga , molt a discutir també . Malgrat ser una monarquia , Bélgica és un estat federal i el seu futur encaix seria molt diferent.
Més semblant , malgrat las brutals diferèncias seria el cas Algerià , un territori francés ( Algeria era departament francés )que s´independitzà de l´estat francés i per tant abandonà l´antiga CEE.
Respecte a discutir com diu en aquest blog si l´hereu dels acords d´adhesió d´Espanya , seria l´estat espanyol o Catalunya , crec que no val la pena ni comentar-ho. L´estat espanyol però , si seria de la mateixa manera , responsable del deute públic al 100% ( un és hereu pel bo i pel dolent)
En fi , és opinable , i com molt be diu l´Albert Pont , és una qüestió , basicament política. Malgrat això , quines obligacions tindria Catalunya a la UE? els estats les haurien de negociar i per tant hauria d´haver-hi un consens a l´hora d´adherir un nou estat , i per tant , no ho oblidem , una unanimitat a l´hora d´aprobar l´ingrès.
Moltes gràcies per participar.
Es de sentido común. Hasta Durán lo ha admitido claramente. Lo que sucede es que Artur Mas está jugando a engañar a los pobres mentales. Però no sortirà.
ResponElimina