Reconec que quan vaig sentir la noticia , em vaig indignar molt , però a mida que passava el dia , que vaig escoltar els detalls i que vaig sentir altres cròniques sobre problemes similars, els meus ànims es van desinflar per complert.
Ahir , una dona es va tirar pel balcó de casa seva mentre anaven a desnonar-la.
La veritat és que no m´agrada escriure sobre aquest tema , hi han victimes pel mig. Però hi ha quelcom que m´ha obligat a fer-ho.
A mida que passava el dia , s´anaven coneguent detalls, però cap allà les 18.00 vaig sentir unes cròniques esfereïdores.
Aquesta persona que va decidir treure´s la vida , no havia comentat a ningú la seva situació. Suposo que per vergonya , o potser per la seva forma de ser. Haig de reconeixer que jo tampoc sóc del que els hi agrada parlar quan tinc problemes , no per vergonya sinó per no donar-li més voltes. També vaig sentir com va anar la situació. Es veu que la dona fins i tot va esperar a obrir la porta a qui l´ anava a desnonar i en aquell moment va decidir precipitar-se al buït.
Però el que em va remoure l´ànima , no va ser aquesta mort voluntaria per desesperació , va ser una mort que no va tenir lloc la setmana passada.
No se si sou pares els que llegiu o no , però ho sigueu o no , entendreu el que us explicaré.
La setmana passada , anaven a desnonar a una altre familia.
En el pis es trobaven amb el fill petit de la familia. El procediment va ser el mateix. Arriben els senyors del jutjat . L´home obre la porta . Tot seguit aquest pare de familiaes gira , va cap al seu fill petit , li dona un petó , i es precipita pel balcó.
És terrible.
La desesperació era tanta , que aquest home ni tan sols va ser capaç de lligar-lo a la vida tenir el seu fill entre braços. El fet de fer-li al seu fill un petó de despedida , no va ser capaç de lligar aquest home a les ganes de viure.
Quin nivell de ceguesa porta aquesta desesperació?
 |
| esperem que a partir d´ara el camí a seguir sigui mes plàcid...... |
L´efecte que va fer en mi va ser brutal. Vaig pensar molt . En aquell home que es va penjar en una plaça pública a Hospitalet. En aquell que es va penjar a Granada . en tants i tants que deuen haver mort i que no s´han comptabilitzat com suicidis per qué les circunstàncies no són clares.
Ara sembla que finalment es farà alguna reforma legal per evitar aquest drama.
Del que penso dels bancs , millor no parlar-ne.
Avui he estat mirant les noticies dels diaris , si els partits polítics van fer referència en la seva campanya ahir a temes per solventar la perdua de la vivenda per un centenar de catalans cada dia.
No cal que us digui que he trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada