La Diada : Any 2

 Segon any de diada plenament independentista  recolzada totalment pel Govern de Catalunya i tot allò que l´envolta : medis , xarxes socials a tope i la ANC que es veu que ara te el poder de decidir el que hem de fer.
 Sembla que la senyora Forcadell és ara qui governa i marca el tempo a Catalunya .

 L´assistència , com vaig dir al post anterior ( de fa 4 dies ) ja se sabia, i no m´he equivocat gaire.
 L´embolcall comunicatiu , amb medis afins al govern , amb la cadena de TV pública fent un exercici de publicitat encomiable , també era previsible , faltava en Puyal amb un ; " Forcadell t´estimo".
 El ressò internacional , com es obvi , va omplir les edicions digitals internacionals i alguns noticiaris   d´ahir a la tarda , l´ego d´alguns polítics catalans ( a falta de saber governar pels ciutadans ) va pujar uns quants punts, i avuí , en fi...avuí 12 de setembre  , com l´any passat ,al cole . 90.000 alumnes més en els últims 3 anys , 3000 professors menys ...però això no és noticia es una més del desmantellament de l´estat del benestar. Aprofito per recordar que això als nostres polítics els hi és igual , ells ja porten els seus fills a escoles concertades-privades , i els que encara no , com el senyor Junqueras , ja han dit que ho faran ( en el seu cas al Liceu Italià ).

 I ara què?

 El foc està més que encès...ara s´ha de controlar i apagar.

 Hi hagi consulta o no , referèndum o eleccions plebiscitàries , la sortida està clara , hi han només dues solucions. Independència , o no. Així ens ho han transmés els nostres polítics , i així han encés la flama a la població. Mirem les dues possibles sortides:

 Si no hi ha independència : Tindrem un problema . Hi ha molta gent il.lusionada , i a hores d´ara , radicalitzada en les seves postures. A Catalunya , i potser no agradarà el que diré , esta passant una cosa que fins ara no havia passat. Segons quines coses ja no es poden parlar a taula, si es vol acabar bé el dinar familiar ( el de cunyats , sogres , cosins etc...) o amb amics , el tema de la independència millor que no surti. Cas que no hi haguès independència s´hauria de canalitzar la frustraciò , que segur en alguns casos tindria fases violentes.
 Mentre estem patint la pitjor crisi des de el crack del 29 , els polítics jugan a escacs i entretenen als catalans amb el debat sobiranista ,estem  perdem el temps , el govern no legisla ( ni tan sols fa pressupostos) , i de pas estan enemistant el nostre mercat real de productes : Espanya.
 Perdem per tant una generaciò , la que ens costarà remuntar el que hem trencat amb Espanya , i després una altre que es dedicarà a reestablir els ponts trencats.
 Això si , aconseguirem un status quo federal ( amb estat propi ) que farà que el deficit fiscal sigui equiparable al que tindriem amb Europa cas de ser independents.
 Per cert , seguirien els nostres equips a la lliga Espanyola , se que això és una pallassada , però com que la Via va passar ahir pel Camp Nou , ho poso.

 Si hi ha independència : Tindrem un problema . Evidentment , no serà una secessió quirurgicament neta , hi haura fractura oberta , social i amb l´estat veí.
 L´atur no baixarà per efecte de la independència , ni un 15 , ni un 10 ni un 5 . Seguirà el seu curs segons l´estructura econòmica del país , i a Catalunya , la nostra estructura econòmica és com la Espanyola , no pas com la Danesa ni la Basca ni la Austriaca.
 Deixariem de tenir déficit fiscal amb l´estat espanyol , el tindriem amb Europa ( cas que ens acceptèssin), donat que passariem a ser país ric en PIB per càpita , i hauriem de contribuir aportant part del nostre PIB a la UE.
 De pas , ens hauriem de fer carrec de part del deute espanyol , i de les nostres pensions i les nostres prestacions per desocupació.
 Perdriem una generació pel sotrac de la independència , i una altre per construïr un país de futur.
 Per cert la Lliga catalana de futbol , passaria a ser una de les més previsibles del mon. El Barça jugaria la Champions cada any , i l´Espanyol faria algunes vegades la previa per anar-hi.

 Catastrofista? potser si , però les estelades no em fan perdre els peus al terra.

 La veritat es que estem com Napoleó a la campanya russa , enfangats fins als genolls i amb una decissió difícil : si seguir o retrocedir.
 La solució és realment complexe. Fem el que fem ( sota el meu punt de vista obviament ), estem fotuts . No vull dir amb això que ens hauriem d´haver conformat amb el que teníem , però si prioritzar problemes , parlar negociar i no anar pel dret . No m´agrada gens formar part d´un Estat amb polítics que el millor que saben fer es prendre´s un " relaxing café con leche in Plaza Mayor" , però tampoc d´un que té el valor de comparar la Via Catalana amb la marxa pels drets civils dels afroamericans de Martin Luther King.
 No m´agrada estar en un país de matons , com els que van entrar ahir a la delegació del govern Català a Madrid...però tampoc d´un on el principal partit de l´oposició diu que si no ens donen el que volem , ens ho prenem i punt.

 N´hi ha molt més per dir , però bé , és un post...suposo que s´ha entès.